A QUI COLLONS VOTO JO?
Dia de reflexió. Suposadament, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya (que ben bé no sabem si és nació, regió espanyola, euro-regió o simplement un preàmbul constitucional) hem de fer servir la quietut i el descans mediàtic per acabar de perfilar el sentit del nostre vot.

Són les primeres eleccions a les que tinc dret a vot. Ja vaig votar (a totes dues que sí) per l'aprovament de la Constitució Europea i pel polèmic Estatut. El panorama per demà, però, és nefast.

Passem llista. CiU: Històricament ha estat un partit regionalista, sense gaires aspiracions nacionals que no siguin de cara a la gal·leria (no ens enganyem), que ha volgut disposar per a Catalunya d'un millor autogovern i d'un finançament més proporcional amb el que Catalunya aporta a la resta de l'Estat. Fins aquí, bé. Però, senyors com David Madí (el Goebbels català), Duran i Lleida (el carlista sense pèl) o les mesures de dubtós gust com el carnet per punts per a immigrants, així com el seu nacionalisme recalcitrant en aspectes com els de la llengua, em tiren cap enrere.

Següent. PSC: Partit d'orígen federalista, de centre-esquerra, que aposta per les mesures socials etc...Ja!. Un partit que no ha dubtat, segons el context històric, en convertir-se en un partit de centre aglutinador com CiU, que no li ha temblat el pols a l'hora de malvendre empreses a l'estranger etc...I a sobre, Montilla com a candidat. Inquietant. Un senyor que no agrada ni al sector "espanyolista" del PSC i encara menys a la vessant catalanista...Excessivament seriós, sembla més un notari que un President,..un 'sociata' més que va de progre-guay i després porta els seus fills al col·legi alemany...Preferia a Maragall...

Seguim. ERC: Per estar a l'oposició, sí. Per a governar, no. Senyors com Carod-Rovira, irresponsable anant a parlar amb assasins en nom de no sé qui, sent el president en funcions de Catalunya, xulesc demanant el no recolçament a Madrid 2012 per part dels catalans, amb un to de discurs populista propi de República bananera de Sudamèrica...
Per no parlar d'altres com el senyor Vendrell...si Madí era Goebbels amb barretina, aquest seria el Himmler català...
A favor d'aquest partit...mmmm...la legitimitat de les seves aspiracions. Poqueta cosa més...

Més. PP: En la meva opinió, ténen el millor candidat dels cinc. El millor polític, Josep Piqué. El més elegant, el més eloqüent, el més preparat i el més expert de llarg...En contra, el seu partit. Piqué és un excel·lent venedor, però el producte que vol vendre no té sortida al mercat català. El PP, en general, necessita una nova via, una escissió, ocupar un lloc de centre en la política espanyola. Acebes i cia són la CEDA d'abans. Descartats. Ho sento Josep, "majo"...

Acabem: ICV-EU: Intentaré parlar d'aquest partit sense que m'entri la "risa floja". Passo de Saura, passo de la 'feliç' de la seva parella, passo d'aquests progre-guays d'estar per casa. No em refio d'aquesta gent que volen ser tantes coses: comunistes, ecologistes, europeístes, d'esquerres, catalanistes etc...Dintre de poc, també seran: catòlics, musulmans, budistes, madridistes, del Barça, valencianistes...
Em cansen. Que els votin els flipats comunistes "trasnochados" de sempre. A mi no em vénen la seva moto.

El panorama, com deia, és preocupant. Hi ha una escletxa, Ciutadans, Partido de la Ciudadania. Potser els votaré. Són aire fresc, transgresors, m'agrada la seva idea no-nacionalista. Ja veurem. Seguiré reflexionant. Visca el Chelsea.